|
|||||
![]() El consistori al balcó de l’Ajuntament en motiu de la Festa Major 2011, a photo by pujol_ester on Flickr.
Han trascurregut pràcticament quatre anys d’ençà vaig recollir per primera vegada la meva acta de regidora i prometia el meu compromís envers Tiana. Quatre anys després i amb el suport dels tianencs i tianenques, tinc la satisfacció de reiterar aquesta responsabilitat no sols com a regidora, sinó com a Alcaldessa d’aquest Ajuntament i del meu poble. L’experiència política i personal al llarg d’aquests quatre anys ha estat intensa. I si l’any 2007 en els meus sentiments pesaven la resignació, la inseguretat i la ilusió, a data d’avui em sento amb la ingenuïtat del qu arriba per primera vegada a un nou lloc, però amb la seguretat que dóna saber què es pot aconseguir i el què la ciutadania espera. Em sento així mateix amb la modèstia que el càrrec comporta però essent conscient que no hi ha prou amb la feina ben feta, sinó que cal un nou model de governança dins i fora l’ajuntament. I sento també que ser alcaldessa -ser regidora d’aquesta Corporació en un moment com l’actual- és un privilegi que els meus convilatans i convilatanes m’han concedit. Tinc –tenim- gràcies a ells, l’oportunitat de participar des de primera fila en un procés de reivindicacions sense precedents. De ser testimonis i actors d’un temps sense complexes. I per això, perquè no hi ha hagut complexes, Tiana ha trencat expectatives i ha optat per confiar l’alcaldia a una dona: La primera, i ben segur que treballarem de valent perquè no sigui la darrera. I aquells que em coneixeu, sabeu que em sento profundament orgullosa per aquest fet. L’orgull és un sentiment que, exagerat, et porta a no veure la realitat, a la ceguesa. Però l’orgull és també un sentiment que vol dir estima. En aquest sentit, jo avui, en aquesta Sala de Plens us volia expressar molt sincerament la meva estima cap a totes les dones que fan i m’han ensenyat a fer de la participació política i social sota uns valors d’esquerres i progressistes el seu dia a dia. I molt especialment, voldria recordar a la primera alcaldessa escollida per sufragi popular a Catalunya i Espanya, Natividad Yarza, qui l’any 1934 va assumir el càrrec a Bellprat (Igualada) de la mà, justament, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Se’ns obren quatre anys per endavant. Els portaveus dels grups municipals que m’han precedit a l’ús de la paraula han donat a conèixer el seu posicionament en relació a l’acte d’investidura d’avui. I malgrat crec que el meu torn ha de ser clarament institucional més que manifestar les diferències que ens separen, ja avanço que cada dia dels propers quatre anys procuraré perseverar en un govern en el qual la oposició no estigui davant, sinó al costat. La gran temptació serà voler representar, uns i altres -govern i oposició- només un determinat segment de la nostra població i servir exclussivament als interessos dels partits polítics corresponents. Però la realitat és que el repte que ara tenim davant comporta liderar la complexitat del moment en un sentit de progrés, crear riquesa al nostre poble i garantir la universalització dels serveis públics no permetent que cap persona de Tiana quedi fora per la manca d’oportunitats econòmiques. I això cal dir-ho amb veu forta i clara. Possiblement alguns qüestionaran l’amplitud de les nostres ambicions i suggeriran que el nostre sistema no pot tolerar grans plans o projectes. Les seves memòries són curtes, perquè s’han oblidat que la participació i el treball en xarxa és símptoma de la qualitat democràtica d’un poble i dels nous temps, que el lideratge suposa treballar en equip i que la imaginació s’uneix a l’interès comú i a la necessitat de la valentia. El què no entenen els cínics és que el terreny que es trepitja ha canviat i que els arguments politics estèrils que ens han consumit durant massa temps ja no serveixen. I de fet, els darrers resultats electorals així ho han demostrat. La pregunta que ens fem avui no és si el nostre govern es feble o fort, gran o petit, sinó si té capacitat per funcionar –és a dir, per donar respostes a les preocupacions dels tianencs i tianenques, posar a les persones al centre dels serveis públics i no a l’inrevés o liderar projectes i oportunitats fins ara inimaginables per Tiana -. Allà on la resposta sigui sí, continuarem avançant, i allà on la resposta sigui no, no dubtin que jo i el meu govern posarem fi a les rutines ineficients i actuarem amb rigor i conseqüència. De res serveixen els discursos si no hi ha una política que respongui a les necessitats del poble i un pla d’actuació municipal que respongui a allò què volem que sigui Tiana els propers anys, conservant tot allò que s’ha aconseguit fins el moment, en els mandats que m’han precedit, sobretot els mandats socialistes, però sense permetre que el context de restricció econòmica sigui sinònim d’inèrcia o passivitat i molts menys, de rutina. No és la meva intenció enumerar totes les actuacions que portarem a terme en els propers mesos. La concreció d’un Programa de Govern requereix d’un cert temps de treball i de coneixement real de la situació de l’Ajuntament. Treballarem en els propers mesos per tal que el darrer trimestre d’enguany poguem disposar de les línies estratègiques a presentar. I ho treballarem de manera participada amb tots els grups polítics, amb la mà estesa a l’oposició i el que és més important, al capital social de Tiana. Formalitzarem el nou cartipàs municipal dins el termini legal previst. I avanço el dibuix de quatre grans àrees que modernitzen els funcionament del nostre Ajuntament i posen el pes en aquelles polítiques més estratègiques i innovadores. Així, es crearà una Àrea de Gestió i Millora de l’Administració, adreçada no sols a gestionar l’organització técnico-administrativa dels serveis interns de l’ajuntament, sinó molt especialment, fer ús d’instruments nous adreçats a fer transparent la gestió municipal, retre comptes a la ciutadania i avaluar l’eficàcia de les polítiques que es portin a terme. Posarem així mateix l’accent en els Serveis a les Persones, per tal de garantir la qualitat de vida dels tianencs i tianenques, reforçant col·lectius especialment vulnerables en situació de restricció econòmica com l’actual. Les polítiques educatives i les polítiques actives d’ocupació seran prioritàries en el marc d’un acompanyament actiu de suport municipal. Crearem una Àrea de Desenvolupament Econòmico-Local, en la mesura que entenem que cal impulsar un conjunt de noves d’iniciatives, especialment les lligades a la vinya, el patrimoni cultural, les tecnologies de la informació o el medi ambient, que necessiten d’un lideratge decidit, en xarxa amb altres municipis i sempre amb la concertació dels agents privats que apostin per una Tiana més competitiva. Aprofitarem aquesta gran àrea per dotar la política cultural de Tiana com una política no sols identitària o de cohesió, sinó com una política generadora de riquesa social i de projecció del municipi. Finalment, vetllarem per mantenir Tiana a escala de poble –en el marc de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat- garantint el llindar de la població sense comprometre els recursos naturals i el patrimoni paisagístic de la vila. El catàleg de patrimoni natural, el control de la contaminació i la cura de l’entorn més immediat –des de La Bòbila-Jordana, fins a Can Ballús, Can Gaieta, La Virreina o el centre vila, entre d’altres-, així com una disciplina urbanística basada en la sostenibilitat esdevindran, entre d’altres, en instruments que garantiran l’absència d’impactes ambientals, visuals i de mobilitat. En un marc econòmic com l’actual, cal comptar amb un Ajuntament rigorós en l’ús dels recursos públics, que treballi seguint els principis d’eficàcia i d’eficiència, que elimini despeses supèrflues i sempre orientat al benestar de les persones i la qualitat dels serveis als quals accedeixen. La garantia dels serveis públics passarà, forçosament per una reforma i nou dimensionament de l’estructura de personal de l’Ajuntament, ajustat a les necessitats i possibilitats reals del moment. Sóc conscient que un govern de 6 electes ens obligarà a cercar complicitats amb la resta de grups polítics, especialment en l’àmbit pressupostari, en el qual apostem per una reducció de les despeses innecessàries. Però no és menys cert que hi cal fer front, perquè estic convençuda que la responsabilitat i la humilitat també tenen a veure amb l’actitud davant la política. Diàleg i no imposició; convèncer, persuadir, explicar i en la mesura que sigui possible, buscar i arribar a acords de progrés. Així mateix, cal aprofitar les oportunitats que ens ofereixen les xarxes socials i les tecnologies de la informació per impulsar un nou model de mitjans de comunicació a Tiana, amb transparència real, plural i participatiu i derogant pràctiques que han portat a que la informació es percebés massa sovint al marge de la qualitat democràtica que hauria de garantir. Finalment, a Tiana, com arreu de l’Estat i de Catalunya, tenim a persones indignades. Ignorar-les és un error i això que algú ho veu com una amenaça o que ens ho volen vendre com una amenaça, cal aprofitar-ho com una oportunitat, com un repte d’establir un nou model de relació de governança entre els i les electes i la ciutadania. En conseqüència, procediré ja a mantenir aquelles reunions necessàries amb els representants del moviment 15M per tal d’analitzar quines possibilitats hi ha d’integrar algunes de les seves reivindicacions en el marc de les competències pròpies de l’Ajuntament. Poso sobre la taula des d’aquest moment la proximitat constant, la participació i la transparència com a estratègies bàsiques per restablir la confiança vital entre el poble i el seu govern. Un Codi de Bon Govern serà una de les expressions d’aquest compromís. En definitiva, és cert que ens caldran nous instruments renovats perquè caldrà fer front a reptes nous. Els instruments amb els quals els farem front podran ser nous. Però els valors dels qual dependrà l’èxit -la honestedat, la valentia, el joc net, la tolerància, la curiositat, la lleialtat, la transparència, la humilitat i la proximitat-, aquestes coses són velles. I verdaderes. Han estat la força rere el progrés durant molts anys. El que ara s’exigeix, per tant, és el retorn a aquestes veritats. El que ara se’ns demana és una altra època de responsabilitat, un reconeixement per part de cada tianenc i tianenca que tenim deures pendents per amb nosaltres mateixos i pel nostre poble. Sabent que la nostra feina no és inventar Tiana, sinó estimar-la i millorar-la; estimar-la i transformar-la, amb aquestes valors, actituds comportaments i projectes. Amb aquestes certeses, inicio aquesta legislatura. I per acabar, voldria tornar a l’inici. Em sento molt orgullosa del camí transcurregut fins ara. Però res és fruit d’una sola persona i per això demano corresponsabilitat, complicitat i col·laboració als regidors i regidores del nou govern. Demano també als grups de l’oposició poder treballar a partir de les coincidències, dels objectius compartits i avançar en la solució de les discrepàncies. I tinc plena confiança que podré disposar de la màxima professionalitat i rigor en la feina de tots els treballadors i treballadores de la corporació.
Demano a les persones més properes que sempre em diguin allò que pensen i no allò que potser jo voldria escoltar. Desitjo l’imprescindible suport i ajuda de la meva família, del meu pare, i de forma especial, d’en Joanjo, en aquesta nova etapa que ens afecta a tots dos. Gràcies per la teva proximitat, la teva intel·ligència i la teva complicitat que m’ha acompanyat sempre i ara la necessitaré més que mai. Finalment, encoratjo als meus companys i companyes de corvermell i, molt especialment, a tots el tianencs i tianenques que vareu apostar per un canvi de cicle polític a continuar sumant esforços, perquè –permeteu-me que acabi amb una frase de la filòsofa i escriptora alemanya Arienne Rich- “La nostra feina no ha acabat; nosaltres recorrem allò inacabat, allò no iniciat, allò possible. No ho oblideu mai: la utopia només és una veritat prematura”.
Moltes gràcies 1. He conegut millor una Tiana amb múltiples pells: la Tiana de la guerra civil, on els estiuejants varen trobar refugi i amistats eternes, la Tiana de les persones nouvingudes que cerquen i troben una millor qualitat de vida, la Tiana creativa, amb el seu talent amagat que demana i mereix explosionar… I més…Gràcies a totes aquestes Tiana per la rebuda al llarg d’aquests mesos i la confiança depositada. 2. Malgrat ja vaig dir que se’m donava fatal posar per fotografies oficials, les fotografies no oficials han resultat ser entranyables: Les que et demanen persones que no et coneixen però els fa ilusió tenir-ne una amb tu, les que et fas amb les amistats de tota la vida retrobades, les fotografies de l’Albert Ferrer, el nostre número 5 a la candidatura i autor de les fotografies de campanya. Gràcies Albert; has estat i ets impagable. 3. Sí, a casa el monotema de conversa ha estat les eleccions municipals. Amb Joanjo Berbel, director de campanya i company de vida, hem sobreviscut al 22M… alguns dies més que altres. Ara hem de rearmar-nos i trobar de nou el punt d’equilibri de la nostres vides personals, professionals i polítiques, especialment jo. 4. Definitivament, no em podran dir que “no té cap mèrit guanyar a segons qui a l’alcaldia de Tiana”. No sols el PSC ha estat de nou la llista més votada, sinó que és la primera vegada que un nou candidat (candidata) guanya unes eleccions. Tenint en compte les condicions de partida, el repte ha estat gran i hem aconseguit un magnífic objectiu (33 vots de diferència respecte les darreres eleccions municipals). Això, òbviament no és fruit d’una sola persona, sinó de tot un equip que m’ha ofert un suport incondicional des del mes de febrer fins ara. Olé per ell! 5. Podria recollir més d’un centenar d’anècdotes que ens ha passat fent els porta a porta. Si hagués d’escollir-ne una, em quedo quan en Serafí, a la Vinyeta, ens va obrir la porta. Em va ensenyar una fotografia de la primera comunió del seu fill lluïnt un cordó amb una creu d’or. Era la seva creu de primera comunió que li havia regalat la meva tia-àvia – Fina- quan era petit després de la guerra. Lligams de dies durs, lligams de plors, amistats i dies compartits a Tiana. En Serafí té ara 80 anys i és amic del meu pare des de la infantesa. Jo no el coneixia. 6. No he fet ús de la meva condició de dona a nivell polític. Ho dic perquè els mitjans m’ho han preguntat en alguna ocasió. Però sí és cert que el fet de ser dona ofereix un tipus de lideratge diferenciador respecte el lideratge masculí: més col·aboratiu, consensuador, motivador, cooperador, proximitat… No sols ho dic jo; ho afirmen diverses consultories d’àmbit nacional i internacional especialitzades en recursos humans i la captació de perfils professionals i polítics de cert nivell. I amb estadístiques en mà, per si de cas… 7. Més enllà de l’equip de candidatura, m’he trobat amb un suport absolut per part de la “secció antiga” del PSC, ex-regidors socialistes de l’ajuntament i companys que en el seu dia varen ser comissionats. En Josep Mª, Miquel, Pere, Paquito, Emili… m’han ajudat a descifrar codis, obrir portes i orientar-me en el dia a dia del llegat del Ferran Vallespinós des de l’any 1999 fins el 2007. La seva alegria el dia 22M al vespre a la seu de l’agrupació no va tenir preu per a mi. 8. D’ençà varen tancar els colegis electorals fins les 21h vaig optar per estar sola a casa meva. Quan em varen arrencar de casa, vaig coincidir a la catequística amb Joanjo i amics que tradicionalment fan la ruta de les taules electorals els dies D. Em vaig posar a plorar. 9. D’ençà es va fer pública la meva candidatura, compto amb el suport voluntari de tianencs i tianenques que amb independència de la seva afinitat política, s’estimen Tiana. Són el “meu comité de savis” que sense anomenar-los, estic segura que es donaran per al·ludits/des en aquest post. El meu agraïment per endavant. 10. Ara més que mai continúo pensant que Tiana té unes oportunitats que cal saber identificar, visibilitzar i liderar. Des del dia 23M ja ho estic/estem fent. La blackberry està bullint. A través del correu electrònic que vaig posar a disposició d’aquest bloc, he rebut les preocupacions d’una mare de Tiana respecte el suport que des del nostre Ajuntament es podria donar a les persones amb discapacitat intel·lectual i que brilla per la seva absència. Em demana resposta al respecte i què pensa fer el nostre grup municipal. El tema és complex no sols per l’amplitud del tractament de la discapactat (acompanyada d’una física, amb de diversos graus…) sinó també perquè des de les administracions públiques i des de la propia societat ens sol agafar “per sorpresa” i s’invisibilitza el col·lectiu. En absolut és un tema de menor importància. El nostre programa electoral, en la seva versió publicada, no recull cap tipus de mesures al respecte, malgrat les hem tractades a nivell d’equip. Avanço, però, les mesures programàtiques a les quals ens comprometem dels del PSC Tiana i que ja vaig remetre per correu electrònic a aquesta veïna de Tiana.
Per suposat que a les escoles del poble i amb el suport de les AMPAS també es pot fer via pel reforç i millor acollida de les persones amb discapacitat. La nostra voluntat de no interferir en la dinàmica habitual de les AMPAS en període electoral no m’ha permés contrastar el tractament d’aquesta opció i no voldria recollir cap compromís sense validació prèvia. Ho farem en tot cas, després del 22M. Comprovareu que les mesures relacionades no tenen un cost econòmic gravós per l’administració local. Per contra, crec que il·lustrem molt bé que es pot ser resposable socialment si apostes realment per la igualtat d’oportunitats, entre d’altres, per una qüestió de justícia social. Aquest és, entre d’altres, el model al qual m’agradaria apuntar des del nostre Ajuntament de Tiana; una assignatura pendent a data actual. Sonen campanes a Tiana que el nostre ajuntament -i com a llegat del govern anterior- no es cobra la recollida d’escombraries, fet que -diu algun grup polític àvid de populisme- genera un forat de 300.000€ anuals a l’hisenda municipal. Trobo francament trist haver de publicar un post al respecte, entre d’altres coses perquè afirmacions d’aquest tipus semblen una presa de pèl als tianencs i tianenques i m’obliguen a posar el debat sobre la taula per tallar aquesta discussió d’arrel. L’any 2000, l’anterior govern PSC-ERC va incorporar la taxa d’escombraries al rebut de l’IBI. Per endavant, assenyalar que no es va generar ni una sola queixa al respecte per part de la ciutadania. Les raons per a prendre una decisió d’aquest tipus són vàries i ja avanço que són compartides per una gran quantitat d’ajuntaments de Catalunya de divers color polític en la mesura que ha mostrat més avantatges que inconvenients:
Té aquest mecanisme algun inconvenient? Sí, tot s’ha de dir: No permet donar premis puntuals a qui menys escombraries genera, però penso que aquest premi ja està inclòs en el propi caràcter social de l’IBI, vinculat indirectament a la renda de les persones. Mentre el Sr. Muñoz estava a l’oposició, ICV/GENT sempre va manifestar estar en contra d’aquesta pràctica, independentment si era bo o no per Tiana, seguint l’estil al qual ens té ja acostumats. I de fet, l’any 2007, el programa electoral d’aquest grup polític recollia explícitament el compromís de separar la taxa d’escombraries del rebut de l’IBI. No ho ha fet –malgrat aquests 4 anys de govern- i ara , en el seu butlletí de 19 de març de 2011 hi torna a la càrrega: “Es tornarà a diferenciar el rebut de les escombreries del rebut de l’impost de bens inmobles (l’IBI) per fer transparent el cost real de la recollida dels residus”. De debò pensa el sr. Muñoz que es pot enganyar als tianencs i tianenques per partida doble: Primer, amb l’incompliment de promeses electorals i segon, en relació a que a Tiana no es cobra la taxa d’escombraries? De debò un alcalde i alcaldable que es diu progressista vol posar més pressió fiscal a qui menys té? De debò cobrarà dues vegades el cost del servei d’escombraries? Aquesta no és la nostra opció i mantindrem el sistema de l’any 2000. Però es clar, no tots els governs són vàlids i n’hi ha que de demagògia i populisme en saben força. Quin #fail. Ahir per fi va haver-hi el debat de candidats (i candidata) a Tiana. Dic “per fi” no sols per les expectatives que aixeca un acte d’aquestes característiques cada quatre anys en un poble com Tiana, sinó perquè l’ambient a les xarxes s’anava escalfant per tal de donar entrada al màxim possible de participants. I és que per primera vegada, el debat es retransmitia en streaming i donava la possibilitat que tothom -públic asistent, veïns i veïnes de Tiana des de Tiana i altres des de fora de la vila- hi participessin. Valgui per endavant la meva enhorabona per aquesta osadia tecnològica i per la dedicació totalment desinteressada de l’equip tècnic local que va fer possible tot plegat. El debat va ser etern, com va dir en un tuit la Gemma Liñán – moderadora amb Isaac Salvatierra- “el més llarg de la història de Tiana”. Possiblement va aburrir i ens vàrem aburrir, especialment tenint en compte que qui assisteix a aquest tipus d’actes sol tenir el vot decidit o és incondicional d’algun grup polític amb representació a l’escenari. I quasi tothom busca un cert espectacle. Personalment penso que no va haver-hi debat no sols perquè el format limitava molt les interpel·lacions entre els candidats sinó també perquè el fair play es va imposar entre nosaltres. Llàstima perquè em vaig quedar amb les ganes de debatre i rebatre quatre coses en relació a: 1. L’endeutament del nostre Ajuntament. Tiana és el municipi 47 més endeutat de tot Catalunya. En data de 30 de maig de 2007, l’endeutament del nostre Ajuntament era de poc més de 2.700.000€. En data de 31 de desembre de 2010 és de més de 6.800.000€. Reclamo des de ja un pla d’ajustament pressupostari i financer. 2. El creixement de despeses de personal de l’Ajuntament al llarg d’aquests 4 anys en quasi un 40%. Per què disposar de dues places d’arquitectes, per posar un exemple, quan l’activitat urbanística al municipi està pràcticament a zero? Amb el sou d’un arquitecte soterrem 5 línies de contenidors. Cal amb urgència un nou model de l’organització municipal. 3. La vergonya que sento a cada Consell Municipal d’Educació respecte la situació de precarietat amb la que es troba l’Escola Tiziana un cop fet el trasllat de l’alumnat a la nova escola. A Tiana sembla que hi hagi escoles de primera i de segona. En el Sumat’ per Tiana ho recollim de manera explícita i vetllarem per un ajustament urgent. 4. La no acceptació de l’actual equip de govern per integrar l’entorn de l’Alegria dins el Parc de la Serralada de Marina, fet que garantiria la seva màxima protecció urbanística no permetent mai una futura edificabilitat. Està clar. El nou govern que entri el dia 23M caldrà que es prepari de valent per fer front a aquests reptes. A PSC Tiana ho assumim com a compromisos… Ho sento, però #alguhohaviadedir. Avui al PSC de Tiana hem decidit suspendre els actes pròpiament de campanya electoral en senyal de dòl com a mostra de solidaritat amb les víctimes del terratrèmol de Lorca i totes aquelles altres persones que ho estan passant malament per aquest motiu, sigui perquè han estat afectades directament, sigui perquè tenen familiars o amics a la zona. Agrairia que el nostre Ajuntament convoqués un minut de silenci per donar el nostre suport des de la distància. |
|||||
|
Copyleft © 2012 El bloc d'Ester Pujol - Aquest bloc és publica en règim de drets Creative Commons, (Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada (CC BY-NC-ND 3.0)): |
|||||